SUECA. CIUTAT HISTÒRICA

Un dels períodes de més desenvolupament i activitat de la història de Sueca fou durant la dominació musulmana. Distints assentaments distribuïts en alqueries van mantindre la seua tradicional forma de vida. D'esta manera, la dominació islàmica va obrir les portes d'este territori a través del temps. A causa d'això i d'innumerables aportacions, naix la ciutat de Sueca.

El rei Jaume I d'Aragó, de Mallorca, comte de Barcelona, senyor de Montpeller, anomenat el Conqueridor, amb la firma del Tractat d'Almirra fixa els límits del seu regne cristià, entre ells, el castell de Cullera. Una vegada aconseguida l'estabilització comença a repoblar, entre d'altres, Cullera i, per tant Sueca i, així atorga la Carta de Poblament de Sueca i les set aldees. Va donar fe el notari valencià, Bernat de Leocàdia, per mitjà del comanador Pere de Queralt de l'atorgament a 16 veïns catalans.

Si des del segle XIV Sueca disposa d'un Consell Municipal propi i, per tant de personalitat jurídica pròpia, la seua independència militar no arribaria fins a l'any 1607, ja que es deslliga definitivament del castell de Cullera. Així mateix, diversos fets d'armes succeeixen a Sueca durant l'Edat Mitjana, uns dels més destacats va ser la Guerra dels Agermanats.

L'arrossar és ja hegemònic al llarg dels segles XVII i XVIII, afavorit sobretot per la séquia de Múzquiz, que aconseguia arribar fins a l'Albufera. La població augmenta degut a la mà d'obra necessària per al cultiu de l'arròs. En 1715 Sueca té 1.984 habitants, que depenen administrativament de la governació de València fins a l’any 1716 amb el Decret de Nova Planta de Felip V.

La Vila va obtindre el títol de ciutat el 17 de gener de 1899, concedit per la reina regent Maria Cristina, i per la mateixa reina es concedeix a l'Ajuntament de Sueca el tractament d'Excel·lentíssim, amb data de 16 de maig del mateix any. L'any 1900 Sueca aconseguia els 13.910 habitants.